L’ORIGEN DE LES NOSTRES ANOUS ECOLÒGIQUES

Parc Natural del Túria El Parc Natural del Túria, situat en la província de València, comprén una extensió de 4.684 hectàrees, i en el seu interior conté tres grans masses boscoses, a més de les riberes del Túria, amb una notable diversitat d’hàbitats i espècies de fauna i flora. El parc està inclòs dins de l’àmbit orogràfic del Sistema Ibèric i la plana al·luvial del riu Túria. Podem trobar tres ambients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. El tram de riu Túria dins del Parc Natural té una longitud de 35 quilòmetres. La superfície boscosa està constituïda per tres masses diferenciades (La Vallesa, Els Rodanes, El Palmerar i la Bufa) , on el pi blanc es mostra com l’element arbori dominant, junt amb la màquia mediterrània. La zona alberga importants elements del patrimoni històric i geològic, a més d’antics jaciments de l’edat del Bronze, com “el poblat de la Lloma de Betxí; o de l’època visigoda, el castre fortificat de València la Vella. Després del gran incendi de la zona en 1994, associacions de veïns, col·lectius ecologistes i grups ciutadans van començar la protecció voluntària del Davall Túria. El 13 d’abril de 2007, el Parc Natural del Túria va ser declarat el segon parc natural de l’àrea metropolitana de València, després de L’Albufera. La seua declaració com a espai natural protegit permet conservar els valors ambientals, historicoculturals i educacionals d’una zona altament poblada i industrialitzada. El riu Turia-Guadalaviar i la seua ribera, de gran interés ecològic, els boscos mediterranis de pineda i matoll i l’horta valenciana d’origen medieval són ambients representatius d’esta àrea natural.”